¿Qui manarà en el sistema sanitari?

Tot sistema sanitari té quatre funcions principals: planificació (¿qui decideix què caldria fer?), finançament (¿qui posa els diners?), compra (¿qui decideix què cal fer amb aquests diners?) i provisió (¿qui realitza els serveis?). Qui i com controla totes o cada una d’aquestes funcions és qui, en realitat, ostenta el poder en el sistema sanitari.

A partir del segle XVII, els metges monopolitzen pràcticament aquestes funcions: el metge té els coneixements i les habilitats en exclusiva, davant el pacient, que tan sols té el problema. Hi ha una asimetria d’informació, amb la qual cosa s’estableix una relació d’agència, en la qual el metge és qui decideix què, quan, com i quant cal fer al pacient.

Després de la II Guerra Mundial, l’Estat del benestar s’estén per la majoria de països desenvolupats, amb una notable intervenció estatal. L’especialització i la tecnologia, cada cop més complexes i cares, obliguen al treball en equip, i fan que els recursos sanitaris es concentrin i prenguin l’aspecte empresarial. Els........

© El Periódico (CAT)