Jesús A. Núñez Villaverde

En l’explosiu context bèl·lic del Pròxim Orient, l’eliminació de Saleh al-Arouri, un dels màxims dirigents de Hamàs, resulta especialment rellevant per diversos motius.

Tot i que Israel no n’hagi confirmat oficialment l’autoria, és immediat assignar-li la responsabilitat directa d’aquest assassinat, tal com de fet apunta el portaveu de la Casa Blanca en resposta a preguntes sobre el particular, i argumenta que Israel té el dret a defensar-se amb tots els mitjans al seu abast (com si no hi hagués límits marcats pel dret internacional). La mort d’Al-Arouri és, sense cap tipus d’excuses, una execució extrajudicial (com la que Washington va realitzar fa quatre anys a l’aeroport internacional de Bagdad per eliminar el general iranià Qasem Soleimani) i una violació de la sobirania nacional del Líban. I, no obstant, com un senyal més de la normalització d’aberracions que han de ser condemnades sense pal·liatius, es dona per fet que Israel té carta blanca per desfer-se dels seus enemics, sense que ningú........

© El Periódico (CAT)