És difícil saber com acabarà l’acord ERC-PSC per al finançament singular de Catalunya, però crec que podem comentar aspectes que el faran més o menys probable.

En primer lloc, per al bon èxit del propòsit (el reencaix de Catalunya dins l’Estat), cal allunyar al màxim l’acord del joc de suma zero; és a dir, de la redistribució horitzontal per la qual l’aspiració de més recursos d’una comunitat serà a costa de les altres. El focus s’ha de posar en el desequilibri vertical: què es queda l’Estat de tota la recaptació guanyada. En efecte, el pecat original ve de la distribució inicial dels ingressos públics, i no del seu repartiment entre comunitats. Estant en mans de l’Administració central tots els recursos, aquesta autoritat ha actuat a la seva conveniència, com si les comunitats no fossin també Estat. Ha permès participar els governs autonòmics d’unes quanties (percentatges d’impostos), suposadament en vista del cost efectiu inicial resultant de la cessió, al seu dia, d’algunes competències. Més enllà d’aquest cost, l’Estat s’ha escarrassat a acontentar el total de la despesa realitzada amb partides addicionals. I, fixades les participacions generals, ha volgut aparentar objectivitat en la distribució dels recursos a través de........

© El Periódico (CAT)