Acabem de viure l’estiu més calorós mai registrat a Catalunya i l’ONU ja ha admès que no podrem limitar l’escalfament global a 1,5 °C: ara la lluita se centra a no superar els 2 °C. I tot això en un moment de fragmentació de les aliances i dels acords mundials, just quan faria falta tot el contrari.

Un raig d’esperança són les polítiques de sostenibilitat de la Unió Europea. N’hi ha algunes que acaben d’entrar en vigor. Em refereixo al reglament d’envasos i residus d’envasos, aprovat el desembre del 2024 i aplicable des de l’agost. Un text confús que intenta reduir el plàstic que s’utilitza en els embolcalls, cosa que suposa un 40% de la producció total d’aquest material i més d’un terç del volum que passa pels contenidors.

¿Fins on arriba l’abast del nou reglament? ¿S’han fixat alguna vegada en l’adhesiu de les pomes, aquest cercle minúscul que n’indica la procedència? Doncs bé: legalment, això és un envàs i, com a tal, haurà d’acabar sent compostable. El detall és ínfim, però dona la mesura del que s’ha posat en marxa. Que sigui un reglament i no una directiva també compta: s’aplica........

© El Periódico (CAT)