Si no us sabeu unir, marxeu
Alejandro García / EFE
L’accelerada convocatòria d’eleccions ha agafat l’esquerra com els pares agafen els fills el dia que tornen abans a casa: sense els deures fets, tots barallant-se, la casa sense escombrar. A falta de pocs minuts per la campana, com els mals estudiants, la sopa indigerible de sigles i d’egos que és ara mateix l’espai a l’esquerra del PSOE intenta acabar els deures a la desesperada. És possible que l’única manera de forçar un acord sigui sota la pistola del calendari electoral, tot i que fa dècades que les lleis de la política ens van ensenyar que la tendència de l’esquerra no és mai a unir-se, sinó a dividir-se fins a aconseguir la proesa que el nombre de partits superi el de militants. La paradoxa és que és precisament en aquest caos........
