Mentre l’agost transcorre entre dies llargs, viatges i retrobaments, una sacsejada a l’altre costat de l’Atlàntic ens recorda que la tragèdia no entén d’estacions ni concedeix treves. Aquesta vegada, la terra va tornar a tremolar a Colòmbia. Les xifres provisionals parlen de més de dos centenars de persones mortes, milers de ferits, edificis esfondrats i comunitats senceres pendents de les tasques de recerca i rescat. Però cap tragèdia cap per complet en un balanç. Darrere de cada número hi ha un nom, una família i una història que, en tan sols uns segons, va quedar dividida entre un abans i un després.

Colòmbia és un país d’intensa activitat sísmica. Des de petits, els seus habitants aprenem què hem de fer quan el terra es mou. No obstant, una cosa és conèixer els protocols i una altra de molt diferent aprendre a conviure amb la pèrdua. Un es pot acostumar als tremolors, però mai al dolor. El patiment colombià arriba, a més, quan Amèrica Llatina encara plora la tragèdia que va tenir lloc a Veneçuela. Ara, el sisme de Colòmbia s’ha sentit també al territori veneçolà que tot just comença a aixecar-se. Colòmbia i Veneçuela comparteixen famílies, migracions, afectes i una història que cap circumstància política pot dividir. Avui........

© El Periódico (CAT)