Havia de passar amb Federico García Lorca. Havia de ser sobre el poeta, el fantasma, el cos perdut en una cuneta, en aquesta enorme fossa silenciada que Espanya té sota els seus peus. Fossa de terra, fossa de somnis i, si no ho impedim, també fossa del futur. L’alè reencarnat dels vencedors, un altre cop tapant boques. Ells, amb tantes ànsies de tornar a tenir-ho tot. I els nets ideològics dels vençuts, tan despistats en les seves cabòries, la seva mandra o la seva puresa. El silenci ha sigut imposat a Valladolid, en aquesta Castella i Lleó governada pel PP i Vox. Demà pot ser el silenci de tothom.

Federico. Federico. No hay olvido, ni sueño: carne viva és l’obra. Una funció creada per la companyia de teatre Proyecto 43-2 que havia de recalar a Valladolid el 24........

© El Periódico (CAT)