Durant setmanes no han parat de publicar-se notícies relacionades amb la sonora patinada de Lionsgate amb la promoció de Megalópolis, l’última pel·lícula del premiat Francis Ford Coppola. Excessivament experimental, espifiada descomunal, un desastre de proporcions bíbliques... La cinta va generar tota mena de comentaris negatius durant el seu pas per Cannes. Va ser precisament aquesta pèssima acollida la que va fer que a la distribuïdora se li encengués la llumeta amb una idea de màrqueting provocador. Una d’aquestes idees que, si surten bé, acaben qualificades de genialitat però que, quan surten malament, enfronten les companyies al més gran dels ridículs. I això, lamentablement, ha sigut el que ha passat amb Megalópolis.

El raonament va ser més o menys el següent. D’un banda, tenim un públic (el de les pel·lícules de Coppola) particularment sensible a la valoració dels experts. De l’altra, infinitat de pel·lícules que, malgrat haver sigut apallissades per la crítica, s’han convertit en clàssics de culte. ¿Quina millor manera que utilitzar precisament les males crítiques de les........

© El Periódico (CAT)