Fa temps que el Govern de Pedro Sánchez és una excepció a la Unió Europea. Ho serà encara més després de les eleccions alemanyes, que descavalcaran, amb tota probabilitat, el socialdemòcrata Olaf Scholz de la cancelleria. A partir del febrer, Sánchez només tindrà com a socis segurs, al Consell Europeu, els líders de tres països governats pel centreesquerra: Eslovènia, Eslovàquia i Malta, que sumen els mateixos habitants que Catalunya. Si l’any vinent hi hagués eleccions imprevistes, per la caiguda d’algun Govern (¿França?), no sembla que això li hagi de portar més aliats. Més aviat el contrari. Estem, doncs, davant una raresa històrica que no van conèixer ni Felipe González ni José Luis Rodríguez Zapatero. A diferència de llavors, la soledat política serà el signe de Sánchez el 2025, tot i que aconsegueixi aliances amb algun Govern de coalició com el que presideix la socialdemòcrata danesa Mette Frederiksen, i per molt que faci valer els diputats que el PSOE aporta al Parlament Europeu. Sobretot tenint en compte el tomb conservador........

© El Periódico (CAT)