Andreu Claret

Vaig escriure el meu primer article a mitjans de 1972, a la revista Cambio16, que en aquella època era una trinxera de la informació lliure davant un poder que perseguia la veritat. Des d’aleshores, hem passat d’una dictadura a una democràcia, però comprendran que jo, com a periodista, sempre hagi vist el poder, qualsevol poder, amb prevenció. Mirant cap enrere, veig l’Aznar de les mentides sobre l’11M i les armes de destrucció massiva, el González dels enganys sobre l’OTAN i de l’obscurantisme sobre el GAL, el Rajoy del silenci sobre la policia patriòtica i el Pujol que mai va dir la veritat sobre Banca Catalana, i penso en el paper de la premsa en tots aquests episodis. Em reafirmo en què la raó del nostre ofici és la de fiscalitzar el poder i els poderosos, i la de donar la veu i la paraula als que no la tenen.

¿Què ha passat perquè avui no parlem de la veritat, sinó del fang? El primer és que Pedro Sánchez va fer d’aquest tema la raó del seu inaudit retir. No és el meu propòsit tornar sobre aquells dies. Només diré........

© El Periódico (CAT)