Hi va haver un temps en què incloíem el nostre perfil de Twitter a la signatura del correu professional, el referenciàvem al nostre compte de LinkedIn i fins i tot alguns canals de televisió anunciaven el nom dels seus presentadors amb el corresponent nom d’usuari a la xarxa de l’ocellet. Això era quan pensàvem que Twitter era un lloc comú, un punt de trobada i intercanvi interessant i innocu. Després ja vam veure que no. Vam començar a fer metàfores quotidianes per explicar les sensacions que teníem en entrar-hi i fer scroll:........

© El Periódico (CAT)