Un monstre anomenat odi

Fa anys que l’extrema dreta ha fet de l’odi una eina política deliberada, construint un relat basat en la por i en la necessitat d’identificar enemics construïts sobre mentides

Archivo - La presidenta del Govern, Marga Prohens (i), saluda a la portavoz de VOX en el Parlament balear, Manuela Cañadas (d), en un pleno / Tomàs Moyà - Europa Press - Archivo

Hi ha monstres que no arriben fent renou. No irrompen de cop ni es presenten amb una forma clara. Comencen de manera gairebé imperceptible, en detalls que semblen menors, en paraules que alguns consideren exagerades de prendre’s seriosament. I, quan ens n’adonam, ja formen part del nostre dia a dia.

Aquest matí he tornat a llegir la notícia d’una d’aquestes escenes que haurien de continuar incomodant-nos molt més del que ho fan: una jove increpada amb insults xenòfobs al carrer, assenyalada per ser qui és, davant d’altres joves i d’un professor que ja reconeix que no és un fet aïllat. El més inquietant no és només l’agressió, sinó la repetició. I encara més, la facilitat amb què ho llegim i continuam com si res.

És aquí on el monstre comença a agafar cos.

Perquè l’odi no apareix de sobte. Es va construint. Es normalitza. Es cola en converses, en discursos, en titulars. I arriba un moment en què allò que abans hauria estat absolutament inacceptable deixa de ser-ho tant.

La història ens ha mostrat més d’una vegada com comencen aquests processos. No amb grans explosions, sinó amb senyals aparentment disperses: assenyalant........

© Diario de Mallorca