Enhorabona Enric!
Miquel Àngel Lladó Ribas
La victòria a La Vuelta simbolitza l’esforç, la superació personal, la humilitat i la humanitat del ciclista artanenc
Segurament en sortir aquestes línies ja s'hauran produït tot tipus de tipus de felicitacions i comentaris cap a la figura d'Enric Mas Nicolau, recent i merescut guanyador de la darrera edició de La Vuelta, una de les tres grans competicions per equips del circuit professional, juntament amb el Tour francès i el Giro d'Itàlia. L'artanenc representa al meu parer el triomf de l'esforç, el sofriment i la tenacitat, ingredients del tot necessaris per aspirar a ser un dels «grans», no només en ciclisme sinó en qualsevol disciplina esportiva.
Sempre he seguit amb interès les gestes dels corredors -i darrerament de les corredores- a les grans curses. Es tracta d'un esport que, deixant de banda tot allò inherent a la tal volta excessiva professionalització de la seva pràctica (contractes milionaris, publicitat, cert exhibicionisme...), ha congregat i congrega una gran expectació a les localitats i les carreteres per allà on discorre. Encara record aquelles imatges en blanc i negre dels primers Tours de França o de la Vuelta Ciclista a España, on el ciclisme tenia encara un punt d'aventura i romanticisme que segurament ha perdut: aquells «controles de avituallamiento» on veies com un estol d'homes es posava a........
