Opinión

Miquel Àngel Lladó Ribas

Majestats,

Tot i que ja no som cap nin, vos escric aquesta carta com faig cada any, amb la il·lusió i l’esperança de veure complides les meves peticions. Per tal de fer-les possibles, apel una vegada més a la vostra saviesa i a la vostra generositat, que sé que són tan il·limitades com el firmament sota el qual fa molts d’anys trescàreu amb els vostres camells tot seguint l’estel de Betlem... Tanmateix, el que vos vull demanar enguany és molt senzill. Tan senzill com que no s’esborrin de la meva memòria determinats records, especialment aquells que em feren especialment feliç durant aquestes dates i que tenen a veure amb persones o fets molt concrets i estimats.

El primer de tots és la mirada d’en Lluís, el segon dels nostres fills, aquella mirada blava que traspassava totes les prevencions i que tant de bé va fer a les persones que el conegueren durant els setze........

© Diario de Mallorca