Magdalena Gelabert Horrach

I si treballar ja no basta per viure, què queda?

Nou Llevan | Indigentes en tiendas de campaña frente a pisos de lujo en construcción / Luana Caridad López / DMA

Un país no es mesura pels drets que reconeix, sinó pels drets que fa efectius. Si treballar ja no garanteix poder viure amb un mínim de seguretat, no som davant un problema individual d’adaptació, ni davant una dificultat passatgera del mercat, som davant un fracàs col·lectiu.

La propietat, la inversió i la rendibilitat disfruten d’una protecció jurídica àgil i respostes imaginatives poc discutides. En canvi, la vida quotidiana de qui necessita un sostre topa amb un escenari molt més feixuc, un laberint administratiu dissuasiu, ple de formalismes ben armats, itineraris esgotadors i innumerables justificacions que tapen l’evidència per esquivar responsabilitats.

No cal remarcar que el dret a l’habitatge no té la mateixa consideració efectiva que altres drets. No la té. I aquesta diferència de tracte mostra senyals de col·lapse. Quin és el futur d’un territori que expulsa les persones que necessita? Professionals públics que renuncien a destinacions perquè no poden pagar un lloguer;........

© Diario de Mallorca