La normalització del català, un camí encara per fer

Masivo clamor por el catalán en una plaza Major desbordada de gente / .

Quaranta anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, el balanç demana serenor, però també honestedat. Aquell 29 d’abril de 1986 no només es va aprovar una norma: es va assumir una responsabilitat històrica. En un Parlament plural, forces de tradicions i ideologies molt diverses varen saber entendre que la llengua pròpia era un bé comú, un espai compartit que anava molt més enllà de les sigles. Aquell consens unànime —avui difícil d’imaginar— continua essent una de les grans lliçons del nostre autogovern.

La Llei va néixer amb una ambició clara: reparar segles de persecució i minorització, garantir drets lingüístics i crear les condicions per a la recuperació de l’ús social del català, perquè una llengua ha de ser la d’ús normal en el territori on és propi. Veníem d’una història marcada per la imposició i el silenci —des dels Decrets de Nova Planta fins a la dictadura—, i la societat civil va alçar la veu amb una força extraordinària. Aquell clam va trobar resposta institucional.

Quatre dècades després, és just reconèixer els avanços que va suposar aquella fita. El català s’ha fet........

© Diario de Mallorca