Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

Cap institució paga una enquesta amb l’objectiu de què els resultats posin en solfa les seves polítiques. I qui no ho cregui, que ho demani a José Félix Tezanos. Només es coneix una excepció a aquesta regla fonamental de la demoscòpia: la del Govern de Marga Prohens. El mateix dia que la presidenta assegura que «qualsevol símptoma de decreixement fa tremolar a moltes famílies i autònoms», un sondeig encarregat pel seu Executiu la desmenteix. Conclou que vuit de cada deu mallorquins consideren que arriben massa turistes. Dels residents que viuen directament d’aquesta activitat econòmica –els que tremolen– set de cada deu són de la mateixa opinió.

El més sorprenent és que el Govern se sorprengui per la desafecció creixent dels mallorquins vers la primera font de riquesa de la Comunitat. Es veu que no estimen gaire el refranyer quan ens adverteix de què «entre poc i massa, la mesura passa». Aquest «massa» s’expressa de forma tan diversa que quasi tots tenim raons per valorar el turisme, però també més d’un motiu per deplorar els seus excessos.

La riquesa que crea el turisme no permet als residents viure a Mallorca. De què serveix cobrar un salari de la indústria dels forasters, en definició de 1903 de Bartomeu Amengual, si els preus de l’habitatge en propietat o lloguer són inaccessibles per a massa famílies. Si aquests costos també es traslladen a l’alimentació i a altres béns essencials, els perjudicats sumen arguments de sobra per pensar i creure que més turisme significa preus més cars i més dificultats per ben viure. Mariano Sbert explicava fa uns dies a un grup de persones convocades per Rafel Oliver com es transforma sa Gerreria, el seu barri. Descrivia immoble per immoble com havia deixat de pertànyer a una família per a convertir-se en una inversió d’estrangers que passen quinze dies a l’any a Mallorca o de fons d’inversió. Aquests habitatges buits durant nou de cada deu dies, suposen una pesada llosa sobre les aspiracions dels vertaders residents per accedir a un habitatge digne.

A més, la demanda continuada de mà d’obra de l’activitat turística, almanco fins que arribi la pròxima crisi, despersonalitza la societat mallorquina, que massa vegades, veu sotmesa la seva identitat, els seus costums i la seva llengua. Es troba que a reunions de veïns o en les comunicacions amb els administradors és impossible emprar la llengua de la terra. Que als carrers de Palma és més bo de fer trobar una empanadaargentina, que una bona panada de l’illa. Pensa el Govern que tothom estarà content amb aquesta submissió cultural?

Arriben turistes que només aspiren a consumir alcohol a baix preu. Una activitat que, segons explicava a aquestes mateixes pàgines Felipe Armendáriz, està migrant de Magaluf a s’Arenal. Alguns autodenominats influencers conten bajanades sobre l’illa i aconsegueixen saturar platges idíl·liques. La policia local pot multar motocicletes renoueres, però ningú té capacitat per posar fre als helicòpters que cada dia et foten la migdiada mentre traslladen als milionaris que no volen utilitzar les carreteres saturades. Creuen, Prohens i el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, que la paciència és infinita.

La desafecció és inevitable. La culpa no és del turisme, sinó de l’excés, El paradís s’està convertint en un infern. La presidenta defensa que no es pot decréixer. Només ens deixa dues opcions. Una és continuar incrementant cada dia les estadístiques de l’aeroport, de les estades hoteleres i dels cotxes que circulen per les carreteres. L’altra és empatar amb unes xifres que els residents ja consideren un disbarat. Cada cop més resulta evident que la gran comissió creada pel Govern és absolutament inútil. S’evidencia que en matèria d’excessos, Prohens va en contra del que reclamen els illencs. Ella les ha demanat «què voleu», ells han contestat «menys turistes». La presidenta no sembla tenir intenció d’escoltar-los.

Noticia guardada en tu perfil

Ver noticias guardadas

© Diario de Mallorca