«Fer retxes dins s’aigo bruta»

Un verido de agua contaminada. / Archivo

Fer retxes dins l’aigua és la metàfora perfecta de l’acció estèril, de l’esforç que no altera res substancial. Una variant més ajustada al nostre temps, podria ser: fer retxes dins l’aigua bruta, embruta i no canvia res.

L’aigua bruta és una aigua contaminada, tèrbola per residus que no s’han depurat mai. Pot fluir o pot estar estancada, però en qualsevol cas no prové d’una font clara ni segura, i endinsar-hi implica un risc. En la nostra societat mallorquina, «l’aigua bruta» és metàfora del medi on operen les grans institucions públiques, les corporacions privades i els grups d’interès que es mouen opacament amb lògiques de benefici econòmic o polític, menyspreant l’interès general. Línies aèries, grans navilieres, ports i aeroports, corporacions hoteleres, empreses de transport, governs, consells i ajuntaments, etc., formen part del conglomerat humà dominant de la nostra societat mallorquina.

És dins aquest medi on moltes entitats de la societat civil intentam incidir. Participam amb voluntat transformadora, de consens, amb compromís, amb hores i hores de feina desinteressada. Hi entram pensant que la qualitat del treball, la solidesa dels projectes o la rectitud de les nostres intencions seran suficients per provocar canvis.

Però els procediments, els pactes amagats entre interessos coincidents, les dinàmiques de representació i les jerarquies internes de funcionaris que moltes vegades actuen com a filtres que transformen qualsevol impuls en no res. Allò que neix com una proposta valenta pot acabar convertit en un document tècnic descafeïnat, com per exemple la nostra proposta d’un «megacreuer al dia». Allò que comença com una demanda ciutadana important, pot quedar reduïda a una comissió de participació simbòlica, per exemple en el cas de la tala dels bellaombres. El sistema polític i econòmic majoritari, no necessita rebutjar frontalment les iniciatives ciutadanes, en té prou amb absorbir-les, canalitzar-les i diluir-les fins que deixen de ser perilloses, com és del cas de la Plaça Major. L’Ajuntament no hi farà més aparcaments com pretenia en un principi, però els traslladen a l’edifici de Gesa.

No vull dir que les lluites de societat civil siguin inútils. Moltes entitats tenen un impacte real en la vida quotidiana de les persones: acompanyament, donant suport, generant cultura i cohesió social. A nivell micro la incidència és innegable. Però el problema apareix quan la societat civil vol formar part dels grans plans que condicionen la societat del futur. Aquí la marginació és total i l’espai polític que ocupa la societat civil sovint és més ornamental que determinant.

La conseqüència d’aquesta dissonància és el desencís progressiu de tota una massa social, un 40% de l’electorat en el cas de Palma, que no entra al joc democràtic. Persones compromeses que després d’anys d’implicació perceben que les seves retxes no han alterat la qualitat de l’aigua. Que el corrent continu marcat pels mateixos interessos. Que els canvis són cosmètics. Que el relat és el que val…

Què podem fer davant aquest panorama local i alhora global? El primer pas per enfortir de veres a la societat civil és abandonar l’estratègia del consens amb els grups de poder actuals. Això no significa renunciar a l’acció. Significa replantejar-la. Tal vegada no es tracta només d’agitar l’aigua existent, sinó de crear espais nous, de construir àmbits on la qualitat del medi no estigui tan degradada d’entrada. O, si més no, de ser realistes amb les expectatives i saber comunicar que determinades batalles són de llarg recorregut i que els canvis estructurals no responen a la simple suma de bones intencions.

Fer retxes dins l’aigua bruta pot ser un acte necessari, fins i tot valent. Però només si es fa amb plena consciència del terreny que es trepitja denunciant les magarrufes. Perquè, al cap i a la fi, el pitjor no és que l’aigua estigui bruta, el pitjor és no voler veure-ho, mentre ens fatigam intentant agitar-la.

Multado con 200 euros por llevar la baliza v-16 pero no tener este otro elemento obligatorio en la guantera: la Guardia Civil vigila los coches mallorquines

Pepco llega a Mallorca: la cadena low cost que arrasa en España abre por fin su primera tienda en Palma

Cuánto cuesta vivir en el nuevo barrio de moda en Palma: alquileres de hasta 4.000 € y un proceso de selección para acceder a una vivienda

Pepco abre su primera tienda en Mallorca: qué vende y en qué se diferencia de sus competidores

La nevada más intensa del año en Mallorca impulsa las reservas de los embalses de Gorg Blau y Cúber

El Govern fija que los comedores escolares incluyan al menos un 10% de producto local y un 10% de ecológico

Descubren un excepcional ‘cap de bou’ en miniatura en la Serra de Tramuntana

Mario Rivillos: 'No me voy del Palma Futsal porque quiera

La viñeta, 19 de marzo de 2026

Llama la atención, 19 de marzo de 2026

Els valors ètics i la guerra

Las desigualdades de la regla

El honor de tomar Cuba

«Fer retxes dins s’aigo bruta»

El acceso a la vivienda y la desaparición de las cajas de ahorro

Una moto, una plaza: eficiencia nivel ORA

© Diario de Mallorca