«Fer retxes dins s’aigo bruta»

Un verido de agua contaminada. / Archivo

Fer retxes dins l’aigua és la metàfora perfecta de l’acció estèril, de l’esforç que no altera res substancial. Una variant més ajustada al nostre temps, podria ser: fer retxes dins l’aigua bruta, embruta i no canvia res.

L’aigua bruta és una aigua contaminada, tèrbola per residus que no s’han depurat mai. Pot fluir o pot estar estancada, però en qualsevol cas no prové d’una font clara ni segura, i endinsar-hi implica un risc. En la nostra societat mallorquina, «l’aigua bruta» és metàfora del medi on operen les grans institucions públiques, les corporacions privades i els grups d’interès que es mouen opacament amb lògiques de benefici econòmic o polític, menyspreant l’interès general. Línies aèries, grans navilieres, ports i aeroports, corporacions hoteleres, empreses de transport, governs, consells i ajuntaments, etc., formen part del conglomerat humà dominant de la nostra societat mallorquina.

És dins aquest medi on moltes entitats de la societat civil intentam incidir. Participam amb voluntat transformadora, de consens, amb compromís, amb hores i hores de feina desinteressada. Hi entram pensant que la qualitat del treball, la solidesa dels projectes o la rectitud de les nostres intencions seran........

© Diario de Mallorca