Quatre dècades de normalització lingüística: balanç i perspectiva

Un grupo de estudiantes en un aula de Primaria. / E.P.

L’any 1986 marcà un punt d’inflexió en la història contemporània de les Illes Balears amb l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Aquella norma nasqué en un context de recuperació democràtica i de voluntat de restituir drets que havien estat limitats durant dècades. La llengua pròpia, que havia romàs sovint confinada a l’àmbit privat, reclamava el seu lloc com a vehicle legítim de vida pública, institucional i cultural.

El concepte de «normalització» que inspirava la llei es fonamentava en una idea essencial: no es tractava d’imposar una llengua, sinó de garantir les condicions perquè aquesta pogués ser utilitzada amb plena naturalitat. Normalitzar volia dir restablir un equilibri, assegurar que qualsevol ciutadà pogués expressar-se, formar-se i relacionar-se en català sense obstacles ni excepcions. Aquesta concepció, avançada per al seu temps, continua essent avui un dels pilars del debat lingüístic.

Quaranta anys després, el balanç és sens dubte matisable, però globalment positiu. S’han produït avenços significatius en àmbits clau com l’educació, l’administració pública, els mitjans de comunicació i la producció cultural. El català ha guanyat presència i prestigi, i s’ha consolidat com a llengua d’ús habitual en molts........

© Diario de Mallorca