Quaranta anys després: una llengua en alerta

No basta garantir drets sobre el paper; cal crear contextos reals d’ús, cal incentivar-ne l’aprenentatge, cal fer-la present i necessària en la vida quotidiana

Miles de personas llenan Palma en defensa del catalán / .

Enguany commemoram –les Illes Balears- els quaranta anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, una fita que, en el seu moment, va representar molt més que un text legal: va ser una declaració de dignitat. Aquella Llei naixia amb la voluntat de reparar una ferida històrica, de retornar la llengua catalana —la llengua pròpia de Mallorca— al lloc que li havia estat negat durant dècades. Era, en definitiva, una eina per normalitzar allò que mai no hauria d’haver estat anormal.

Quatre dècades després, però, la pregunta és inevitable: on som? Hem assolit els objectius que ens proposàvem? O, per contra, hem entrat en una nova fase de fragilitat que posa en risc tot allò que es va guanyar?

La resposta no és còmoda. La llengua, avui, a Mallorca i a les Illes, viu una situació paradoxal. Mai no havia tengut tanta presència formal —a l’escola, a l’administració, als mitjans públics— i, tanmateix, mai no havia estat tan qüestionada en l’ús social. Hi ha una distància creixent entre la llengua que es protegeix sobre el paper i la llengua que es parla al carrer. És evident que no ajuden gaire els atacs continuats dels responsables que haurien de malavejar dur endavant propostes de normalització i normalitat, traduït massa vegades amb un menyspreu i deixadesa colpidors.

Un altre factor clau d’aquesta realitat és el canvi demogràfic........

© Diario de Mallorca