Mallorca davant el mirall

Vivenda en construcció / COAVA

Fa temps que Mallorca ha ultrapassat molts dels llindars que haurien de garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible. Allò que durant dècades es va presentar com a progrés avui mostra clarament les seves contradiccions. L’illa creix en població, en construcció, en vehicles, en consum de recursos i en pressió sobre el territori, però cada vegada són més els ciutadans que tenen la sensació que la qualitat de vida disminueix. Les carreteres que s’amplien tornen a omplir-se de trànsit en poc temps. Els pobles que creixen sense mesura perden part del seu caràcter. Els recursos naturals, especialment l’aigua, tenen uns límits que no poden superar-se indefinidament. Però durant massa anys s’ha actuat com si l’illa fos infinita.

Les conseqüències ja són visibles. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una preocupació central per a milers de famílies. Molts joves no poden emancipar-se. Treballadors essencials han de cercar habitatge cada vegada més lluny dels seus llocs de feina. Els serveis públics pateixen una pressió constant. Les carreteres suporten una intensitat de trànsit que fa només unes dècades hauria semblat inimaginable. Però hi ha una altra conseqüència menys visible i igualment profunda: la transformació cultural. Mallorca no és només un espai físic. És també una llengua, una manera de viure, unes tradicions, una memòria........

© Diario de Mallorca