(Si el món ja crema en aquest incendi

Si l’incendi ens crema els peus

Si l’incendi ens crema el terrat

I si ens hem vestit de roba inflamable...

Jèssica Ferrer Escandell)

Afortunadament Flor Braier ens treu de dubtes, «l’exoesquelet és l’armadura exterior del cos d’un animal, l’ossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyes i els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquesta mena d’esquelet...». I un servidor, modestíssim, però no, poeta emèrit per la gràcia de Déu, respira i tranquil. Expulsada la incògnita pot iniciar la lectura, pausada, moderada, amb música d’Escarlatti com a rere fons, del darrer llibre de Jèssica Ferrer Escandell, la veritable sex-símbol poètic aquí, malgrat que algun personatge intel·lectualment de pedra picada i una mica moralista propi de l’esquerra identitària rectifica i hem diu, «Ella es la deessa de la nostra poesia....». Ja sabeu la progressia sempre és puritana i per això té problemes a l’hora de guanyar eleccions. Però aquesta és es una altra història que avui no toca. Ara es tracta de parlar, i parlar molt bé que el llibre s’ho mereix sens dubta de ‘L’exoesquelet’, premi de poesia Maria Mercè Marçal, 2025, producció Pagèseditors, Lleida . ‘L’exoesquelet’ n’és dividit en tres parts, ‘La forma’, ‘La mobilització’ i ‘La protecció’. Una podríem dir trilogia que obre camins, els defineix, els fa possibles, els clausura com història d’una trajectòria poètica, com una mena de ritus, d’iniciació a un món tangible encara per obrir, per experimentar. Lenta, però viva, història d’una biografia iniciada ja fa uns anys amb ‘Ja som aquí’, acte de presentació públic endreçat a tothom. Tarja d’avís complementada amb l’excel·lent ‘Fissures’ que significà una passa endavant. Ara, a ‘L’exoesquelet’ va més enllà encara, creua perfectes paradisos de plaer, climes i atmosferes de vegades desassossegades de forma molt especial -impressió personal no transferible- a tres poemes ferms, acurats, treballats amb intensitat i deliri, ‘La referència’, ‘La força’ i ‘L’escopinada’. Un llibre necessari.

Suscríbete para seguir leyendo

© Diario de Ibiza