Turistes passegen pel carrer dels restaurants de Santa Eulària. / Toni Escobar

Durant llargues temporades, gent molt diversa s’ha omplert la boca parlant de ‘turisme de qualitat’, tot afirmant que aquest és el turisme que hem d’anar a caçar, descartant -se suposa- el turisme que no és tant ‘de qualitat’, que mai no s’acaba d’aclarir del tot, emperò, de quin turisme es tracta. En el subtext del sintagma, en qualsevol cas, s’hi sol entendre que la cosa té a veure amb diners. El turisme ‘de qualitat’ seria, des d’aquesta perspectiva, el que té molts diners, el que gasta molt (on?, beneficiant qui?), el que pot aportar més capital. Però, podem relacionar la qualitat del turisme, bàsicament, amb els diners?

Particularment, tenc algunes idees -potser només sensacions- sobre els mesuradors per a un ‘turisme de qualitat’, que tenen a veure amb d’altres elements, que no solen ser gaire esmentats, però que, des del meu punt de vista, resulten totalment rellevants per a la població eivissenca, és a dir, per a aquells que rebem turistes a betzef durant una part (cada vegada més llarga) de l’any, i hem........

© Diario de Ibiza