Creado: 07.04.2026 | 05:00

Actualizado: 07.04.2026 | 05:00

La tradició de participació del nostre Gremi en els actes de Setmana Santa és centenària i acreditada, a la primitiva església de Santa Magdalena extramurs [aproximadament on ara hi ha el Centre Comercial Parc Central]. Segons el Canonge Arxiver, Sanç Capdevila, en el resum de la nostra història, publicat per l’AASS el març de 1929, relata: «Todo esto nos induce a suponer que, antes de erigirse Ia Cofradía de la Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucrsito (1545), la Iglesia de Santa Magdalena fué Ia que más se distinguió en el culto a los misterios de la Pasión y Muerte de Jesucristo; y que al ordenarse Ia procesión general del Viernes Santo, la Cofradía de los Hortelanos concurrió a ella con los dos pasos, el descendimiento de la cruz y el Santo Sepulcro, que figuraban en dicho templo suburbano desde principios del siglo XVI El paso del Santo Sepulcro, empero, a principios del siglo XVIII era acompañado por el gremio de notarios hasta el año 1748, pasando después en 1751, al cuidado de los gremios, de Hortelanos y Labradores unidos.»

Per tant, l’any 2026, es compleixen 275 anys des que els Pagesos vàrem tornar a portar a espatlles el nostre estimat Misteri del Sant Sepulcre. A partir de llavors, els Pagesos joves varen seguir acompanyant el Misteri de la Pietat i els ancians s’encarregaren del Sant Sepulcre.

Han estat milers els pagesos tarragonins que han acompanyat aquest Misteri al llarg d’aquests 275 darrers anys. A ells tot el nostre agraïment i sentiment de gratitud i afecte

La imatge del Sant Sepulcre [S.XVII] fou adquirida, per part del Gremi, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i és la imatge més antiga de totes les que processionen a la nostra Setmana Santa. Fou salvada de la crema iconoclasta, de la nit del 21 de juliol del 36, de mans de l’agremiat Ramon Gibert [de ca l’Abadessa],que l’embolcallà amb mantes i la va endur, a peu, des de Sant Llorenç fins a la seva casa del carrer del Comte, número 11 i la va tenir emparedada, patint 17 registres, durant la guerra civil. Gibert era cosí i cunyat de l’arquitecte Josep M. Jujol Gibert i aquest va dissenyar l’actual carrossa i urna sepulcral d’aquest Misteri ja que l’anterior, també obra seva, fou destruïda aquella terrible nit en la qual foren cremats gairebé tots els altres Misteris, llevat dels que eren portats pels Natzarens.

Cal recordar que llavors només hi havia quatre confraries i dos gremis que participessin a la processó.

Han estat milers els pagesos tarragonins que han acompanyat aquest Misteri al llarg d’aquests 275 darrers anys. A ells tot el nostre agraïment i sentiment de gratitud i afecte. Gràcies a tots ells, aquesta setmana ho hem pogut celebrar.

© Diari de Tarragona