Creado: 19.05.2026 | 05:00

Actualizado: 19.05.2026 | 05:00

L’Anton ha estat, abans que res, un home bo. Ho ha estat sense proclamar-ho, sense voler destacar, sense fer soroll. En vida, ha sigut d’aquells homes que no necessiten grans titulars perquè la seva manera de viure ja diu tot el que cal saber.

Arquitecte tècnic d’ofici i rigorós coneixedor del seu món professional, va exercir sempre amb una combinació poc freqüent de competència, honestedat i sentit comú. Va passar del despatx a l’empresa, i ho va fer amb la mateixa rectitud. Va construir habitatges pensats per a la gent, amb vocació de servei, i també va impulsar projectes hotelers pels nostres visitants amb èxit. La vida li va somriure, sí, però ell mai va confondre l’èxit guanyat a pols, amb la supèrbia: sabia perfectament que tot el que val la pena exigeix esforç, constància i superació de dificultats.

Va treballar molt, intensament, al llarg de tota la seva vida. I ho va fer sense deixar de banda el que realment importa. Va formar una família, i va ser un pare estimat, admirat i volgut pels seus tres fills, que sempre l’han tingut com a referent. Posteriorment, la vida li va regalar també tres nets, als quals deixa un llegat que va molt més enllà dels records: un........

© Diari de Tarragona