Creado: 08.04.2026 | 05:00

Actualizado: 08.04.2026 | 05:00

És un error interpretar les darreres protestes al món de l’educació com un fet puntual o una reivindicació, estrictament laboral. La cosa no va per aquí. L’escola catalana fa uns quants anys que viu tensionada, superada i està cansada i necessita suport. Els polítics responsables farien bé d’afrontar el problema amb serietat i rigor, perquè el futur no convida massa a l’optimisme.

Els països que presumeixen de tenir un model educatiu de prestigi coincideixen en dues característiques aparentment senzilles: dediquen una important inversió econòmica en recursos humans, materials i pedagògics per l’escola i defensen un elevat reconeixement i prestigi social de la figura del mestre.

A Catalunya, la despesa econòmica en educació es situa per sota del 5% del PIB. El finançament del nostre sistema educatiu és deficitari en relació, no només a altres territoris de l’Estat (estem a la cua), sinó també a la majoria de països europeus, i es troba a considerable distància del model que representen els països capdavanters.

La relació entre educació i creixement econòmic és sobradament coneguda, de fet l’organisme responsable del conegut informe PISA és l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Els països que significativament han millorat el seu nivell de vida en les darreres dècades han realitzat abans una important inversió sostinguda en educació que........

© Diari de Tarragona