Creado: 10.03.2026 | 05:00

Actualizado: 10.03.2026 | 05:00

La sensació que hom pot copsar llegint un diari de fa cent anys és que a Barcelona es produïa una carnisseria, o com deien a casa, una mortaldat, dia per altre. I no em refereixo pas al conegut fenomen del pistolerisme que va atemorir la ciutat entre el 1917 i el 1923 aproximadament.

He agafat a l’atzar La Veu de Catalunya, un dels diaris que s’escrivien en català malgrat la dictadura i la censura de Primo de Rivera, la qual, d’una banda prohibia l’ensenyament del català, parlar-lo per telèfon, escriure’l a les làpides i, a més, si una cobla gosava tocar en públic la Santa Espina, se n’empresonaven els músics, però, de l’altra, deixava publicar diaris, revistes i llibres en la nostra llengua. Criteris absurds del típic dictador espanyol que ens cal patir cada tants anys.

La Veu de Catalunya del 10 de març de 1926 en la seva edició del vespre, explicava a l’apartat de notícies un reguitzell d’accidents de trànsit que fa feredat. ‘Heus-ne’ aquí alguns exemples: «A la Via Laietana, un automòbil........

© Diari de Tarragona