L’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units ha rebutjat la patent amb què Mariano Barbacid va explicar que podia curar el càncer de pàncrees. Ho ha fet perquè el científic havia ocultat que és accionista de Vega Oncotargets, l’empresa que busca o buscava explotar comercialment aquesta patent. També els Estats Units, i també per causa d’uns ingressos no prou explicats, van pràcticament deportar el doctor Josep Baselga.

La pregunta és si Mariano Barbacid pot curar el càncer de pàncrees, i la pregunta és quina aportació va fer el doctor Baselga en l’oncologia. I com que sembla que no hi ha dubte sobre les dues respostes, la primera manera de referir-se a qualsevol dels dos hauria de tenir forma d’agraïment. La gratitud i la generositat són les dues grans divises civilitzades. Quant a la generositat, tant Baselga com Barbacid han fet una feina que ha permès de viure i tenir esperança milions de persones que sense les investigacions haurien estat inevitablement vençudes per la malaltia. La nostra gratitud, en canvi, trontolla. Exigim una perfecció que, per descomptat, no encarnem, i ho fem a sobre com una arma llancívola contra els que més ens ajuden a sobreviure.

El linxament que aquests dies està patint Barbacid s’assembla al que va patir el doctor Baselga. Aquesta obsessió anglosaxona per l’explotació dels defectes dels altres, tan calvinista, tan protestant, és........

© Diari de Girona