Quan pujo a Montserrat, tinc la sensació que no només entro en un paisatge, sinó en una presència. És muntanya, però sobretot és silenci que parla. Una presència d’una Mare que, discretament, acompanya i no abandona mai. La Mare de Déu de Montserrat no la veig com una imatge antiga ni com una devoció repetida. Per a mi és una manera de mirar la vida a la llum de l’Evangeli. Amb una mà sosté el món i amb l’altra assenyala el Fill. Tot hi queda resumit: la vida i el seu sentit. Davant d’ella, m’adono que tots som iguals. També el milionari.

El qui puja carregat de riqueses descobreix, tard o d’hora, que la muntanya no es compra ni es........

© Diari de Girona