L’altre dia, que em va semblar sentir que es jugava un partit de futbol d’aquells de cara o creu, vaig decidir aparcar la tele a casa i sortir a provar un nou restaurant. Vestida amb les meves millors gales, vaig pujar, pujar i pujar fins arribar a les portes del restaurant Montilivi, casualment, a tocar de l’estadi.

Un cop a dalt, després de gairebé fer el cim, em va sorprendre que ningú m’esperés a la porta amb un còctel de benvinguda d’obsequi i un tovalló amb........

© Diari de Girona