Em dec fer gran perquè cada cop em fixo més en com m’atenen quan entro en un establiment. Soc dels que tracten de vostè el personal, encara que gairebé mai se’m correspongui. La manera com es tracta de tu la gent gran em sembla obscena, no té res a veure amb l’afabilitat, sinó amb la falta d’educació. Els joves que diuen que no saben tractar de vostè deuen ser molt curts, perquè se n’aprèn en deu minuts. Ja dic, em dec fer vell. Soc dels que pensen que la primera batalla que van perdre els mestres en el camí de la falta de respecte de la qual ara són víctimes va ser deixar-se tractar de tu.

Sembla que hi ha costums que s’estan consolidant entre nosaltres i que no em fan cap gràcia. Que m’atenguin en castellà no em causa cap problema si m’entenen a mi en la llengua del país, però no m’agrada que s’hagi estès la manera de servir a la madrilenya. Això és, fer servir a cada frase la paraula caballero. M’encanta anar a Madrid i allà sí que em sembla bé, perquè és la seva personalitat i simpatia, però aquí, encara que m’atenguin en castellà, em sembla del tot inapropiat. No crec que mai arribi a regentar un establiment, però em sembla que, donat el cas, dedicaria cinc minuts a explicar al personal com s’ha de tractar la clientela. Com és que els amos de bars i establiments no dediquen cinc minuts a donar aquestes indicacions als treballadors és, per a mi, un misteri.

Un altre mal vici, que sembla que ha vingut per quedar-se, és això de dir carinyo als desconeguts i tractar-los de rei. Dec ser un torracollons maniàtic, però no sóc ni cavaller ni rei, ni el carinyo de cap senyora a la qual no he estat presentat.

Aquesta setmana m’he parat en un lloc ben agradable on he menjat bé i una cambrera s’ha esforçat per donar-me un servei amable; seria injust no reconèixer-ho així. Però m’ha crivellat de carinyos i de rei. Per un moment vaig dubtar a dir-li amablement a la cambrera, a la qual ningú deu haver donat uns minuts de formació, que potser millor que no fes servir aquestes paraules. Però em vaig mossegar la llengua fins que, en acomiadar-me, li vaig dir textualment: Adéu, reina mora! I què li vaig dir! No li va agradar gens, ignorant que és una expressió afalagadora d’ús relativament comú. Em va engaltar un discurs xenòfob dient que, si de cas, reina espanyola, que no pot veure els moros i tal i tal i tal. A sobre, es va ofendre. Fins d’avui en vuit, reis, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona