Anar a mar
Vaig néixer a Caldes, a mitja horeta de la costa, i a anar banyar-nos a mar formava part dels rituals de cada estiu. En un temps en que hi havia pocs cotxes recordo que pujàvem a un tren que a «l’empalme» agafava la línia de marina, fins a Malgrat.
Quan el Concili Vaticà II va posar la missa cara als fidels i en llengua vernacla, que en deien llavors, també va a donar per bones les misses anticipades el dissabte al vespre, cosa que va facilitar desplaçaments massius a la costa els diumenges al matí. Al meu poble es van organitzar autocars per anar a Platja d’Aro i S’Agaró i agafàvem la bossa de la platja amb la........
