Tothom sap que els ferrocarrils suïssos funcionen, no al minut, sinó al segon. És clar que a Suïssa no hi ha una orografia de muntanyes com aquí, ni mai hi fa vent, ni hi plou ni hi neva. Altrament, allà tenen cura de les estacions perquè els clients hi tinguin benestar i també dels ascensors i passadissos que permeten accedir a les andanes sense travessar vies. Aquí, aquesta despesa no ens cal, i la prova és que tenim ascensors que no funcionen a l’Arboç, Premià, Montgat, el Vendrell, Barberà, Arenys, Cornellà, Fornells, el Prat, Vilanova i la Geltrú, Calafell… Me’n deixo, consti, però visca l’obligació de manteniment d’Adif! No parlem dels lavabos de les estacions.

Altrament, si casualment passa alguna incidència, a Suïssa les pantalles digitals l’exposen, la megafonia de les estacions explica què passa i hi ha informadors, preparats i coordinats, d’acord amb les llengües de cada cantó, que guien els usuaris. Aquí la comunicació no cal fer-la: els panells s’ancoren en els horaris de la vigília, els altaveus de les estacions solen estar muts (quan no ofereixen dades contradictòries) i ja tenim periodistes que informen els informadors o informadores, els quals (sense ni un trist walkie-talkie) repeteixen com lloros el que els han dit dues hores abans i ja ha quedat obsolet. Ah! I si s’ha de suspendre un tram de trajecte, allà hi ha autobusos preparats per fer el mateix itinerari del tren. Aquí hi ha hagut gent que, posem per cas, havia d’anar a Sils i havia de baixar a Mataró perquè el bus no arribava al seu poble i s’havia........

© Diari de Girona