Al «cinema del poble», entès com el que és ara, un equipament municipal gestionat per l’associació cultural sense ànim de lucre que el va parir als anys 90 i n’ha tingut cura com si fos el seu fill, li queden un parell de telediaris. El Truffaut deixarà de ser el Truffaut dissabte que ve, últim dia de l’actual concessió al Col·lectiu de Crítics. És veritat que no hi ha res oficial, però també és cert que, a hores d’ara, el nou concurs està perdut i no sembla que es pugui fer massa res per evitar-ho abans que l’Ajuntament faci pública la nova adjudicació.

Salellas i Ayats són a prop d’apuntar-se un altre mèrit: la privatització d’un cinema municipal que anava oli en un llum portat per un grup de persones que l’han empès des del primer dia. Encara no fa ni mig any que se celebrava al Teatre Municipal el 25è aniversari d’aquesta nova etapa, iniciada el novembre de 2000 amb la reobertura del Truffaut en un edifici Modern ja adquirit per l’Ajuntament. Allà mateix, a l’antiga sala B, anys enrere, el Col·lectiu havia aconseguit tenir-hi un espai, d’acord amb l’empresa privada, per fer-hi projeccions d’art i assaig en versió original que han acabat calant i creant un públic ampli a la ciutat. Ara que el Truffaut creix d’espectadors, ara que té dues sales i la perspectiva que algun dia un equip de govern decideixi què vol fer a l’antiga sala A, tot està a punt de saltar pels aires. D’una entitat local sense ànim de lucre, passarem a una empresa privada situada a més de 200 quilòmetres de Girona. Com ho pensen explicar, això?

No s’entengui aquesta columna com una crítica a qui a partir d’ara es farà càrrec del servei, l’empresari Antoni Badimon, que té tot el dret, com qualsevol altre, de presentar-se a un concurs públic, i l’ha guanyat. Els qui s’ho han de fer mirar són els que no han sabut trobar la manera de valorar la feina feta durant més de 30 anys i han acabat primant una oferta econòmica a la baixa per regalar-los un tresor.

© Diari de Girona