A Girona hi ha diversos casos de col·laboració amb èxit entre institucions, administracions i partits polítics. Un exemple pot ser el Pavelló de Fontajau promogut per l’Ajuntament amb aportació dels terrenys, el planejament urbanístic i una part del finançament que fou completat amb aportacions de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat. Polítiques que sumen. Un altre exemple pot ser la Biblioteca Carles Rahola amb aportació municipal del sòl acompanyat del planejament urbanístic corresponent i amb finançament de l’Estat i gestió del departament de Cultura de la Generalitat. La biblioteca honora un gironí exemplar i presta un servei de primer nivell a la col·lectivitat que en fa un ús intensiu. Encara hi podríem afegir els convenis de col·laboració que en etapes successives i amb aportacions de les diferents administracions han permès la restauració del principal patrimoni eclesiàstic de la ciutat (La Catedral -façana i campanar- i Sant Feliu -nau i campanar).

En resum, doncs les polítiques de col·laboració interinstitucional són polítiques que sumen, que ajuden a créixer la consciència cívica, el sentit de la col·lectivitat, la vida comunitària. Tan cert és això com que la manca d’entesa entre institucions, administracions i partits és paralitzant i esdevé garantia de retrocés. El bloqueig institucional posa en risc el progrés, el creixement dels serveis, la millora de les prestacions dels equipaments.

És tot tan evident que costa molt d’entendre que a vegades potser per una mala lectura del context polític tot quedi paralitzat i els camins d’una possible entesa s’eternitzin i endarrereixin inútilment una sortida plausible. Fins........

© Diari de Girona