No he mirat mai la sèrie «El paradís de les senyores», que emet TV3 ambientada en uns grans magatzems de Milà. N’he vist només llambregades de cua d’ull. Sense entrar en el nucli argumental sempre he trobat un encert les reiterades crides amb imatges a la ciutat de Milà i molt especialment a la seva Catedral.

La síntesi entre la ficció i la realitat, el punt de trobada material i físic en l’arquitectura monumental, en el patrimoni, sempre m’han semblat un encert i un camí segur.

No sé ben bé com he pensat que pel nostre context ciutadà la referència al paradís de les bicicletes era una bona imatge per tal de desmentir totes les afirmacions que situen la moda de les bicicletes a Girona com un llast, un punt negatiu, en la imatge i en l’oferta de la ciutat. He associat la sèrie italiana a la nostra moda de les bicicletes i he pensat que una síntesi entre el nostre patrimoni monumental i el paradís de les bicicletes podia tenir la virtut de relligar dos valors afegits de gran força.

Ara mateix l’Ajuntament ha volgut aprofitar l’avinentesa per tal de regular un conjunt molt divers d’activitats econòmiques i hi ha volgut afegir els establiments variats dedicats al món de la bicicleta. És indubtable que hi ha sectors que cal regular i que una excessiva concentració té efectes negatius. Però no em sembla de cap de les maneres que aquest sigui el cas de les bicicletes. Els establiments de bicicletes són locals nets, inversions sòlides, comerç........

© Diari de Girona