Des de fa anys em demano on van els guanys del superàvit comercial espanyol. Des de l’any 1997 fins a l’any 2012 el balanç comercial exterior d’Espanya va ser de -387.000 milions, però des de 2013 fins l’any 2022 el superàvit acumulat fou de 264.000 milions i des de 2023 fins a final de 2025 el superàvit acumulat serà de 132.000 milions. Això vol dir que enguany Espanya haurà superat el forat comercial acumulat durant la bombolla immobiliària.

Malgrat això, la percepció del ciutadà és negativa: percep que no pot viure amb facilitat i constata com el deute de l’estat continua pujant en valors absoluts. Si augmenta la riquesa del país, per què continua augmentant el deute? La pregunta que m’he fet tot aquest temps és, on està anant aquest superàvit comercial tan brutal dels darrers dos anys, aquest increment de riquesa, que no es veu en la vida quotidiana? Per què els salaris no pugen en la mateixa proporció que ho fa la inflació? La resposta és diversa: perquè hi ha dos sectors extractius, actuant solidàriament, que es queden els guanys de l’economia (fonamentalment l’administració i el sector financer), i perquè una part d’aquesta riquesa l’hem cobrat en espècies.

Per explicar la primera part, faré un símil. Imaginem que a Madrid hi ha un taller molt bo que falsifica bitllets de 50 euros. Els falsificadors van a restaurants de tapes i degustacions, van a sopars........

© Diari de Girona