Imaginem que una petita o mitjana empresa industrial té una plantilla no disponible (les situacions són diverses: absentisme, maternitat, paternitat, baixa laboral, discapacitats sobrevingudes) del 13%, que la rotació de personal és del 10%, que per formar bé un operari necessita de 6 mesos a un any depenent dels llocs i de la capacitat d’aprenentatge de l’operari. Que els treballadors que troba cada vegada tenen menys capacitat d’aprendre i d’entendre les ordres que han d’executar, que no saben traslladar per escrit el treball que fan, i que cada vegada siguin menys responsables. Només imaginem-ho. Si un treballador no sap comunicar bé la seva feina, si no domina matemàtiques bàsiques, és inhàbil per treballar en la indústria. Avui el mercat de treball està estructurat per un atur del 10,2% (31% en joves de 16-19 anys, 17% en joves de 20-24 anys) i per uns fixes discontinus del 3%. Si els nascuts fora del país sense prou habilitats per a la indústria són un 25% de la població activa, si el percentatge d’aquesta que treballa en el sector públic és de l’11,7%... al final el percentatge de treballadors que no està disponible per anar a treballar a la indústria serà del 72,5% de la població activa. Això es complica de forma important per la jubilació dels treballadors industrials que no tenen relleu, per un desajust formatiu del sistema greu, per preferències de treballs més flexibles (de fet és........

© Diari de Girona