Els economistes admeten que la globalització va tenir un efecte positiu per al desenvolupament del món. Per una part va permetre sortir de la fam i la pobresa a bona part del planeta: la població que va sortir de la fam és una xifra històrica en la humanitat, mesurada per l’Índex Global de la Fam (GHI), que es calcula cada any per 122 països. Aquest índex estima la proporció de persones malnodrides, la insuficiència de pes en nens menors de 5 anys i la taxa de mortalitat de nens en aquesta edat. L’escala va de 0 a 100, essent 0 on no hi ha fam i 100 la pitjor. Doncs bé, des que va començar la globalització els anys 1990, la disminució de la fam al món ha estat notable, sent més gran als països més poblats. Xina, el 1990 tenia una població amb el 25,9% en risc de fam i ara és del 7,5%, fet que significa que han sortit de la fam 259 milions de persones. A l’Índia aquesta xifra és de 200 milions, a Nigèria de 45 milions, a Bangladesh de 44 milions, a Indonèsia de 34 milions, a Vietnam de 23 milions, a Brasil de 22 milions, a Filipines de 11 milions, a Kènia de 9 milions, a Gana de 8 milions, a Egipte de 5 milions... una xifra que en total podria arribar als 680 milions de persones.

L’impacte de la globalització va tenir conseqüències significatives en les economies mundials pel fet que una bona part de la producció es va desplaçar des d’Occident a Orient o altres països, amb les ramificacions que això va comportar en la pèrdua de llocs de treball (els pagesos es queixen de la importació de productes d’altres països, però ningú recorda la desaparició completa dels sectors tèxtil, de joguines o de calçat). Per altre costat, el fet que la competència........

© Diari de Girona