El món es mou amb una acceleració important alhora que la incertesa també va creixent. Tot va ràpid mentre no sabem ben bé què passa ni quina és la solució. Cada setmana apareixen nous vectors que afegeixen inquietuds.

Per un costat les econòmiques: recentment hem sabut que el Regne Unit i Japó han entrat oficialment en recessió, amb Europa i Estats Units aguantant com poden, per superar les eleccions de juny i novembre respectivament, insuflant deute a l’economia. Xina està intentant resoldre problemes greus derivats de l’enorme bombolla que ha creat durant 30 anys.

En un altre costat tenim l’evolució de les tecnologies disruptores. Tant la penetració de tecnologies renovables, la del cotxe elèctric, com la intel·ligència artificial van a ritmes exponencials que, per una part resoldran alguns dels problemes que tenen les economies però, per altra, deixen entreveure que aniran a un ritme més alt del que la societat pugui digerir, amb el perill que comporta això. Avui ja s’intueix que la intel·ligència artificial ens pot provocar més maldecaps que els beneficis que ens pugui donar, a causa que el seu ús benèfic va més lent que el seu perill.

A l’altra banda, la caiguda dels preus del gas al mercat internacional i del preu del carboni a Europa fan sospitar que moltes inversions renovables frenaran el ritme en els propers anys, fins que es trobi la clau per la seva rendibilitat. I en el costat climàtic la notícia de la setmana ha estat la publicació del model numèric que preveu l’aturada del corrent atlàntic que porta calor des del golf de Mèxic fins el nord........

© Diari de Girona