L'estació de trens de Maçanet de la Selva buida / ACN

Com deia encertadament Antoni Puigvert la setmana passada, el tren va ser la gran innovació de finals del segle XIX i representava la modernitat. Recordo bé els trens de via estreta, els que unien Sant Feliu de Guíxols i Olot amb Girona. El de Sant Feliu de Guíxols va ser sufragat fonamentalment per l’empresariat i el poble de Sant Feliu: uns empresaris emprenedors van tenir la iniciativa, a la qual es van apuntar molts vilatans. El meu avi tenia unes accions d’aquell tren i jo hi havia viatjat molts cops de jovenet. Quan tenia 15-16 anys vaig estudiar preuniversitari i magisteri a Girona i cada dilluns l’agafava per anar-hi, i el dissabte per tornar a casa. Per fer 32 km trigava 2 hores i, en algunes pujades, podies baixar i, si corries una mica, tornar a pujar al tren. Però va escriure una pàgina brillant del desenvolupament de Sant Feliu en l’etapa surera. Tenia un ramal que arribava al port, per on entraven i sortien tant matèries primeres com productes manufacturats.

Al llarg del segle XX el tren es va anar estenent per tot el món i, en particular, per Catalunya i Espanya. Al segle XX es van prendre dues decisions importants que van ser consensuades per tots els partits espanyols. Per un........

© Diari de Girona