La biblioteca Carles Rahola de Girona és un dels refugis climàtics de la ciutat. / Marc Martí Font

L’estiu que patim ens dona prou indicadors que el clima està canviant: el mar s’ha escalfat més que mai, s’han assolit temperatures a terra fins i tot superiors als 40 °C, el nombre de nits tropicals a la ciutat de Barcelona han superat la cinquantena, hem patit tempestes amb precipitacions molt intenses en pocs minuts, etc. La tendència de tot plegat sembla confirmar els pitjors escenaris dibuixats pels científics. Els fets són tossuts i negar el canvi climàtic per raons fonamentalment polítiques, no té cap mena de lògica. El temes de medi ambient no s’escapen als dictats de la moda. Si fem un curt repàs a la història dels darrers cinquanta anys per analitzar quins han estat els temes preferents, primer es va parlar molt de desertització, biodiversitat i capa d’ozó, després de la sostenibilitat i Agenda 21 per arribar finalment al canvi climàtic i la transició ecològica. Totes elles són problemàtiques molt importants i, per tant, el tema rau fonamentalment en com són tractades per comprensió de la població general, que a la cap i al fi és qui haurà d’aplicar les polítiques que es decideixin. Darrerament, ha reeixit el concepte «refugi climàtic», que sona a........

© Diari de Girona