Les vivències personals ben segur que són poc representatives i sense valor estadístic, però tenen la força de la implicació. L’altre dia em va tocar anar del meu poble a Tarragona, sota un fort aiguat i les reflexions derivades del patiment crec que mereixen ser compartides amb tots vosaltres al meu article quinzenal.

Primer pas, arribar a la ronda de Dalt, passant per la B-20, abans de les set del matí. Uns quinze minuts per travessar el túnel de Santa Coloma. Qui va tenir l’ocurrència de fer-ho confluir tot al nus de la Trinitat va tenir una gran idea perquè sigui on sigui la topada o l’accident, tot queda ràpidament afectat. I mai més s’ha parlat del túnel de la B-500 que almenys evitaria que tot el trànsit del Maresme que va al Vallès hagi de passar necessàriament pel nus, que és un veritable abús.

Continuem. La ronda de Dalt es va construir per la gran efemèride Barcelona l’any 1992, però tot el sistema va arribar tard i va néixer esquifit (com els dos carrils de la ronda Litoral). Sigui com sigui, les rondes es van construir per a la Catalunya dels sis milions i ara som la Catalunya dels més de vuit milions. Evidentment, és impossible que la seva funcionalitat, si mai l’ha tingut, es mantingui i no veig que ningú proposi cap........

© Diari de Girona