Aquests dies de Setmana Santa, allà on el vent ho ha permès, les platges han començat a rebre els primers visitants amb ganes de sorra i sol, perquè la temperatura de l’aigua encara tira enrere a més d’un. Les platges continuen essent el primer recurs turístic de les comarques de Girona, amb molta diferència encara amb el turisme rural, malgrat la tímida diversificació dels darrers anys.

Perquè una platja sigui un recurs turístic massiu, necessita molts elements d’artificialització: passeigs marítims, aparcaments, accessos, restauració propera, tota mena d’andròmines (gandules, para-sols, pilotes, flotadors, etc.). És a dir, no n’hi ha prou amb el recurs natural que és tan senzill com tenir sorra i aigua. Dit així sembla un tòpic; cal aprofundir a l’anàlisi.

La sorra, a moltes platges del litoral mediterrani, s’està convertint en un bé escàs. Les causes són prou conegudes: la disminució de l’aportació d’àrids al litoral (degut fonamentalment a la retenció que en fan els embassaments i que la creixent urbanització ha reduït l’arrossegament de sorres) i la interrupció al transport provocat fonamentalment pels ports, són les causes determinants que algunes platges estiguin en regressió. També l’ocupació de la primera línia del litoral (edificacions però també vies de ferrocarril o carreteres) i la pèrdua dels sistemes dunars, determinen que la platja es quedi sense reservori de sorra davant de l’erosió.

Totes aquestes causes estan potenciades a més pel canvi i climàtic, amb fenòmens cada cop més extrems que detreuen de la dinàmica sedimentària importants quantitats de sorra que després no seran retornades. Els científics dibuixen uns escenaris amb increment de la làmina d’aigua, retrocés de la línia de costa, onatge més intens i amb canvi de direcció.

El litoral de Girona no és probablement el de risc més elevat de pèrdua de platges, en estar moltes encaixades enmig d’una costa rocosa (que és el cas de la Costa Brava). Això no obstant, també hi ha punts amb forta erosió com el cas de la platja de Sant Antoni.

Si la sorra és un important recurs turístic, més enllà del seu valor ecològic com sistema de transició entre el mar i el continent, quan es perd de manera significativa, no hi ha més remei que reposar-la. Ara per ara no es coneix cap solució «tova» eficaç i cal recórrer a les regeneracions, que són operacions amb riscos ambientals. Cada cop es busca la sorra a més fondària; al litoral de Girona s’han localitzat grans jaciments a partir del 60 m; potencialment la seva explotació redueix els impactes ambientals, però a la vegada s’encareix a causa de la necessitat de fer servir dragues de gran capacitat que puguin operar aquests jaciments profunds.

El segon element a considerar és l’aigua i la seva qualitat. L’Agència Catalana de l’Aigua realitza controls quinzenals de la qualitat de l’aigua durant tota la temporada de banys. Segons les dades de 2024 (les darreres que he vist publicades) de les 87 zones de banys controlades, un 94,3% han rebut la qualificació d’excel·lent i un 3,4% la de bona. Una sola zona de bany costanera, la platja del Rec del Molí a l’Escala, ha obtingut la classificació Insuficient el 2024, fet que indica que no s’han assolit encara els objectius de qualitat de la Directiva 2006/7/CE.

Aquests resultats són força satisfactoris, però a parer meu tenen dues limitacions. La primera, una freqüència de control cada quinze dies pot ser insuficient per captar determinats episodis de contaminació puntual, com el que generen les pluges, si no hi ha coincidència de calendaris. La segona, que el control microbiològic es basi només en dos indicadors fecals (E. coli i enterococs intestinals), malgrat que és el que planteja la normativa, suposa no considerar tot un grup molt important de potencials vectors de malalties, com són els virus. També s’hauria de considerar el retard entre l’obtenció de les mostres i la disponibilitat dels resultats, i això suposa una greu limitació a l’adopció de mesures davant d’episodis de mala qualitat.

Sens dubte que la ciència trobarà millors tècniques per a detectar la salubritat d’una aigua de bany, que costarà traslladar a la normativa.

Per tant, el principal recurs turístic de les comarques litorals de Girona està prou garantit: la sorra (fora de situacions concretes) està en general estable encara que sota l’amenaça del canvi climàtic, i la qualitat de l’aigua és excel·lent gràcies al resultat d’un Pla de Sanejament, que és una de les millors actuacions públiques fetes a Catalunya després de la recuperació de la Generalitat.

Si les aigües que aboquen al mar es depuren adequadament, la qualitat és necessàriament excel·lent.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona