Aquests dies de Setmana Santa, allà on el vent ho ha permès, les platges han començat a rebre els primers visitants amb ganes de sorra i sol, perquè la temperatura de l’aigua encara tira enrere a més d’un. Les platges continuen essent el primer recurs turístic de les comarques de Girona, amb molta diferència encara amb el turisme rural, malgrat la tímida diversificació dels darrers anys.

Perquè una platja sigui un recurs turístic massiu, necessita molts elements d’artificialització: passeigs marítims, aparcaments, accessos, restauració propera, tota mena d’andròmines (gandules, para-sols, pilotes, flotadors, etc.). És a dir, no n’hi ha prou amb el recurs natural que és tan senzill com tenir sorra i aigua. Dit així sembla un tòpic; cal aprofundir a l’anàlisi.

La sorra, a moltes platges del litoral mediterrani, s’està convertint en un bé escàs. Les causes són prou conegudes: la disminució de l’aportació d’àrids al litoral (degut fonamentalment a la retenció que en fan els embassaments i que la creixent urbanització ha reduït l’arrossegament de sorres) i la interrupció al transport provocat fonamentalment pels ports, són les causes determinants que........

© Diari de Girona