Era molt esperada la sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb motiu del recurs d’anul·lació interposat, a l’empara de l’art. 263 del Tractat de Funcionament de la UE, pel Regne de Dinamarca i recolzat pel Regne de Suècia el 18 de gener de 2023, la pretensió principal del qual era l’anul·lació, íntegrament, de la Directiva (UE) 2022/2041 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 d’octubre UE, i, amb caràcter subsidiari, l’anul·lació de l’art.4, apartat 1, d), o de l’article 4, apartat 2, de la norma esmentada.

I més encara després de conèixer-se les conclusions de l’advocat general, presentades el 14 de gener de 2025, en què proposava al TJUE que anul·lés íntegrament la Directiva, fonamentant la seva proposta en ser aquesta norma incompatible amb l’art. 153 TFUE, apartat 5, i, per tant, amb el principi d’atribució de competències establert a l’art. 5 TUE, apartat 2.

Doncs bé, la Gran Sala ha dictat l’esperada sentència l’11 de novembre (assumpte 19/23), i ha validat la conformitat de la norma al TFUE, si bé amb dues excepcions, o més anul·lacions correctament, rellevants al meu parer. El........

© Diari de Girona