En un comunicat, la USTEC-STEs (IAC), Unió Sindical de Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya i Sindicat de Treballadores de l’Ensenyament, persisteix en enfrontar-se amb el Departament d’Educació de la Generalitat. I recorda la manca de legitimitat de l’acord entre CCOO i la UGT amb el Govern, perquè és el sindicat majoritari en l’ensenyament públic. Certament, és majoritari entre el personal docent públic, però CCOO i UGT estan presents en tots els sectors educatius, en públic i concertat, i entre el personal funcionari i laboral.

El conflicte als centres, en comptes de solucionar-se, s’està enverinant. Després de mesos de mobilitzacions, tancaments i negociacions infructuoses, no s’ha avançat gens. En declaracions amenaçadores USTEC-STEs diu que: «Continuarem impulsant mobilitzacions i vagues aquest tercer trimestre fins que el Govern reobri la negociació i faci un salt real en salaris i en inversió per reforçar plantilles i poder treballar en condicions dignes». Això es pot aconseguir d’avui per demà i tot de cop? És jugar al tot o res?   

Amb paraules de Joan Coscubiela, que va ser secretari general de Comissions Obreres de Catalunya de desembre de 1995 fins a desembre de 2008: «L’actual conflicte ha fet emergir dues maneres d’entendre l’acció sindical. Enfront d’un sindicalisme que organitza les reivindicacions i les porta a través de la mobilització, la negociació i els acords cap a una millora de condicions laborals i professionals, hi ha qui practica el sindicalisme del malestar, sense responsabilitzar-se mai de buscar i acordar sortides a les reivindicacions dels docents».

I continua dient que: «Ningú es creu que el malestar de les escoles es pot resoldre només en el marc d’un acord sindical per millorar les condicions de treball dels professionals».

I acaba el seu escrit amb una proposta: «Necessitem construir un espai unitari que permeti la confluència de tots els actors per acordar un diagnòstic compartit i les polítiques necessàries. Si no ho aconseguim, els malestars i la indignació es convertiran en frustració i acabaran deteriorant el sistema educatiu i, en especial, l’escola pública».

De fet, estem davant del fenomen d’un corporativisme docent com una expressió de la tendència del professorat a prioritzar els interessos propis del seu col·lectiu en defensa de condicions laborals i econòmiques o especialitats a l’hora d’impulsar canvis externs o reformes educatives.

Ara bé, resulta criminal girar l’esquena a les organitzacions com CCOO i UGT per acontentar-se amb ficcions sectàries perquè un sindicat no és un fi en si mateix, sinó solament un mitjà en el camí per aconseguir les reivindicacions dels treballadors.n

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona