El president dels Estats Units es comporta com un dèspota amb els aliats indòcils que no li ballen l’aigua. És una persona egocèntrica que vol ser afalagada en tot lloc i en tot moment i no permet que ningú li porti la contrària en decisions que afecten vides i hisendes.

Actua com un autòcrata que es creu omnipotent quan barboteja les seves diatribes amb un llenguatge d’un maleducat pinxo infantil.

Una mostra del comportament prepotent del mandatari estatunidenc són les paraules dedicades a Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya. Des que va tornar a la Casa Blanca l’any 2025, Donald Trump ha mostrat que el president espanyol no és sant de la seva devoció.

Ara bé, la insistència gairebé obsessiva a obsequiar amb els seus exabruptes a un membre de la Unió Europea no ha fet sinó realçar el paper d’Espanya i afavorir la posició de Pedro Sánchez en el concert mundial en plantar cara al magnat americà.

Si recopilem els moments més sonats de les emprenyades de Donald Trump caldria destacar la negativa de Pedro Sánchez d’acceptar la imposició del 5% del PIB que els països havien d’aportar a l’OTAN per augmentar les despeses en defensa.

Davant els primers desacords en el finançament, Trump va qualificar Espanya com un problema per al futur de l’OTAN i va declarar que faria pagar el doble a Espanya, a la qual va definir com un país aliat «terrible» i «injust». Era una qüestió intolerable per a l’ego trumpista i va insinuar que potser caldria expulsar Espanya de l’OTAN, però la seva fanfarronada era inútil, perquè l’expulsió només es pot produir per unanimitat de tots els membres.

Ben aviat, va arribar el torn de les amenaces d’imposar d’aranzels especials pel comportament «irrespectuós» d’Espanya, enmig d’un frenètic festival d’arbitràries tarifes.

A poc a poc, però, Espanya va quedar relegada a una preocupació residual fins que va esclatar la guerra amb l’Iran i la negativa de Pedro Sánchez a la utilització de les bases de Rota i Morón de la Frontera. Trump va qualificar el gest com «molt poc amistós» per part d’uns governants «terribles», alhora que afirmava que Espanya és «un poble fantàstic» per afegir seguidament amb menyspreu que «no tenen res que necessiti els EUA».

Imaginem com es devia pujar per les parets en escoltar el «No a la guerra» que Pedro Sánchez va ressuscitar del conflicte de l’Iraq del 2003. Per ara, Trump ha afegit un parell d’epítets nous: el de país «perdedor» en contraposició amb els aliats «guanyadors» dels EUA a l’OTAN i el de país «hostil», per no donar suport als esforços per combatre el règim dels aiatol·làs.

En els pròxims dies es veurà si el moviment contra la guerra arrossega a ciutadans dels Estats Units. Seria una bona plantofada per al ganàpia de Trump.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona