Si la paraula ha acompanyat la humanitat pel llarg camí d’entendre i explicar el món, la poesia ha esdevingut un recer on desem i expressem, des de la paraula, les emocions decisives de la nostra existència. Els versos ens conviden a aturar el temps, a mirar endins i a reconèixer en l’altre la nostra joia i la nostra desolació. Per això l’amor i la mort són ben presents en la literatura i en ocasions conflueixen dins d’una mateixa obra. És el cas de Teler de zèfir, un poemari de l’escriptor valencià d’Antella Josep Micó Conejero, autor d’una obra publicada ja molt considerable. Teler de zèfir té un esperit elegíac, però no pas de nostàlgia ensucrada, sinó d’evocació sensual del plaer compartit («imantem els llavis........

© Diari de Girona