El venedor de globus (petit conte cruel)
El venedor de globus pica de peus a terra per intentar fer-se passar la fred i l’avorriment. La pluja ha deslluït la fira i avui ha tingut pocs clients. De sobte, veu un nen plantat davant seu. Deu tenir sis o set anys, i somriu mentre mira amb els ulls il·luminats el ram de formes brillants i acolorides que du a la mà. El nano s’està una bona estona contemplant els globus, embadalit. El venedor endevina que no és un potencial client -no va amb els pares, que són els que sempre paguen- i deixa de fer-li cas. Però el marrec no marxa i, de sobte, li pregunta quant valen. No li sent la veu, perquè se la mengen la música i el brogit de les atraccions, però no li cal. Ha sentit tantes vegades la mateixa pregunta que ja pot llegir-la en els llavis de la mainada. L’home li respon, i el nen treu el puny de la butxaca de........
