Miquel Iceta en una imatge d'arxiu / Carlos Lujan / Europa Press

La pròxima columna l’escriuré ja des de l’exili de Cala Montgó, els meus lectors saben que, com a reconeixement al Vivales, des que aquest va fotre el camp a l’exili, jo també m’exilio cada any. En el meu cas és només durant un mes, perquè no tinc la seva mateixa sort i la resta de l’any treballo.

La d’exiliat no és mala professió, però no consta oficialment com a tal. En aquest de Mundial de futbol m’he adonat que la millor professió del món és la de seleccionador de Suïssa, només cal veure la pinta que gasta Murat Yakin, que així es diu. Exagero, la millor feina del món és ambaixador espanyol en la Unesco, però per a aconseguir-ho cal ballar com una adolescent en comiat de soltera durant un míting de Pedro Sánchez, i això no està a l’abast de gairebé ningú, d’aquí que Miquel Iceta es guanyés el lloc sense esforç, fent només el que li demanava el cos. Ara viu a París sense fotre ni brot, que és el que se li exigeix a un ambaixador davant la Unesco, i essent, amb raó, l’únic home del........

© Diari de Girona